La literatura al servei de la història (o al revés)

Sense actualitat política que m'inspiri per escriure sobre escenaris interessants, no em queda més remei que parlar del llibre que m'estic llegint actualment, El general en su laberinto, de Gabriel García Márquez, un preciós regal de St. Jordi que no he pogut esperar massa a devorar. Després de Cien años de soledad, una demostració genial de com s'ha d'utilitzar el move backward i el move forward, la veritat és que no van tenir massa problemes en acertar amb l'autor. En aquest llibre, el 'Gabo' m'està tornant a deleitar amb evocacions del passat i jocs temporals que l'efecte que provoquen en mi no és més que sentir-me un vulgar aprenent d'un ofici al qual intento aspirar de forma cega i esteril, tal i com ja vaig llegir en alguns dels brillants blogs que circulen per la xarxa.

En qualsevol cas, per tots aquells que els agradi llegir, i que segur que ja saben que Gabriel García Márquez és paradigma obligat en la literatura en castellà, aquí us ressenyo un nou títol, que personalment desconeixia, i que mescla delicadament hitoria i ficció. La narració comença amb el General Bolivar dimitint de President de Bolivia i fugint de La Paz per por a un nou atemptat, en el que se suposa que ja és el final de la seva carrera i, a més, arrossegant amb ell una malaltia suposadament terminal. De camí cap a l'exili, entre el seu escuder de tota la vida i ell mateix, l'autor recorda diferents passatges de la gloriosa història del personatge, endintsant-se així en el caràcter d'un general que somiava en crear l'imperi més gran del nou món. En efinitiva, lectura ultrarecomanable, disponible a moltes llibreries i biblioteques, entre les que destacaria (per econòmica i propera) la del carrer Taxdirt.